dissabte, 25 de febrer de 2017

Maravilloso viaje del Doctor Acorta al Reino de los Animales




Llibre editat el 1944 a Espanya per I.G. Seix y Barral Hnos., S.A - Editores. Traducció de l’alemany pel Jaime Ruiz Manent, que optà per adaptar els noms (tal i com va succeir a l’edició francesa) i localitzar molts llocs. L’il·lustrador/a per a aquesta versió no em consta, però cert paisatge resulta sospitosament mediterrani.

L’autor del text és el periodista Herbert Paatz, pseudònim del Herbert Fiebrandt, que s’escudava en el seu nom fals per evitar que els nazis anessin a per ell. Es va negar enrolar-se a l’exèrcit alemany durant la Primera Guerra Mundial, per la qual cosa fou empresonat fins que aquesta es va acabar. Que van ser “només” 4 anys i uns mesos, però ell, evidentment, no ho sabia i imagino que estava disposat a estar passar-se entre reixes pels seus ideals durant tota la vida. Fou membre del Partit Comunista d’Alemanya. Tinguem en compte que el llibre que ens ocupa es va publicar per aquí en plena dictadura franquista (per molt localitzat que estigués).

Diferents dibuixants, mateixa escena. Edicions alemanya, espanyola i francesa, respectivament.
Maravilloso viaje del Doctor Acorta al Reino de los Animales és un llibre (d’un total de tres, però diria que els altres dos mai ens van arribar) que es basa en el tòpic de l’adult guai perquè els nens protagonistes puguin viure aventures de manera tutelada. Els nens, bàsicament, són una nena i un nen. Tot i que hi ha molts rols de gènere més aviat carrinclons, com a mínim els dos treuen la màxima nota a tot (arrel de la magnífica influència del doctor). Les aventures són autoconclusives i no hi ha un argument de fons. A un punt donat se’m va fer tan repetitiu que el vaig deixar a mitges.

Les il·lustracions estan molt treballades, però es nota que certes perspectives se li atravessaven a qui les va fer.

diumenge, 29 de maig de 2016

Dents de Lleó




Dents de Lleó és un conte infantil coreà amb el guió del Jang-Sung Kim i les il·lustracions de la Hyun-Gyung Oh, la qual va debutar amb l’obra que ens ocupa.

El 2015 aquest llibre va ser guardonat amb una menció especial en la categoria de no ficció del prestigiós premi Bologna Raggazzi. Probablement és aquest principal el motiu de la seva recent publicació en català de la mà de l’editorial Tramuntana (13 € per un llibre de tapa dura, amb il·lustracions a color i de 40 pàgines).

Es tracta d’un conte molt senzill, però a la vegada carregat de sentit. A mi m’ha tocat la fibra sensible i m’ha fet plorar de l’emoció. Els dibuix, tan elaborat, i el guió, tan clar i directe, estan d’allò més ben lligats. En resum: una meravella.


dijous, 26 de maig de 2016

D’Ací i d’Allà


Dibuix de l’Emili Ferrer. Portada del número d’octubre de 1924, amb una estètica molt prototípica dels feliços anys vint.



D’Ací i d’Allà fou una revista tocada i posada dirigida a la burgesia catalana. Es va editar del gener del 1918 al juny del 1936, coincidint amb l’inici de la guerra civil espanyola. En la seva primera etapa (fins al 1931) fou mensual. Després, la publicació passà a trimestral. En total n’aparegueren 185 números.

Tractà temàtiques molt diverses, la majoria de les quals relacionades amb l’art i la cultura. Contenia reportatges sobre esdeveniments, personalitats i edificis, entre altres, plens de fotos en blanc i negre de les quals molts cops no se’n podia apreciar gran cosa. També fruïa d’il·lustracions i poesies d’autors nostrats, així com textos més llargs (obres de teatre, novel·les, etc.) d’autors estrangers. Ara, si per una cosa destacava era pels vistosos dibuixos de les seves portades, de les mans de diversos dels artistes de moda.

A l'Arxiu de Revistes de Catalunya Antigues de la Memòria Digital de Catalunya podeu consultar-ne digitalment tots els exemplars.