No tenia jo prou amb
un bloc, així que me n’obro un altre. Ja adverteixo que el nou tindrà menys
actualitzacions.
Per què un nou bloc
i no incloure la temàtica d’aquest en l’altre? Doncs perquè Fulles Dansaires és
de manga, coses relacionades i miscel·lània. I no volia que el contingut que
ocuparà aquest bloc passés a formar part de la “miscel·lània” de l’altre. Vull
que ostenti el seu propi espai.
Deixem-nos de
prolegòmens: de què tractarà aquest bloc? Doncs, bàsicament, de llibres
bonics (i altres publicacions) que normalment (però no sempre) compliran els següents requisits:
1) Bellament il·lustrats.
2) En
català, ja sigui perquè estan originalment escrits en aquesta llengua (la
majoria) o perquè són una traducció (la minoria).
3) Amb dècades
a les seves esquenes.
Per què em
decideixo a fer un bloc que abraci aquesta temàtica? Doncs primer perquè m’agrada.
Segon, perquè a internet no hi ha pràcticament informació sobre llibres
bellament il·lustrats (normalment infantils, quina casualitat!), amb dècades a
les seves esquenes i en català. Sobretot si la llengua original de publicació
és el català o una llengua poc forta. Així doncs, trobo que aquesta és una bona
manera de reivindicar la llengua catalana i la cultura en català, així com tot
un seguit d’autors oblidats pel públic general i que no s’ensenyen a l’escola
per... vés a saber tu què. Sospito perquè, en part, el sistema s’entesta amb la
literatura feixuga... i tendeix a menysprear la infantil. També perquè la
literatura catalana no té gaire
rellevància a nivell global i, en el camp dels llibres del darrer segle – segle i mig, tret
dels clàssics que més o menys a tots ens sonen (Mercè Rodoreda, Manuel de
Pedrolo, Carme Riera, Carles Riba, etc), la resta és pràcticament com si no
existissin ni haguessin existit mai. Cada cop que descobreixo un escriptor que
m’agrada i que és més o menys recent, però amb una important trajectòria, m’indigno
molt que no me n’hagin parlat mai a l’escola ni a l’institut. I m’emprenyo
encara més si es tracta d’algú viu. Ja no parlem de dibuixants, els quals encara surten més mal parats de tot plegat. Pensa ràpidament algun dibuixant català amb una trajectòria de decàdes i destacada que no sigui la Pilarín Bayés. Costa, oi que sí?
Aquest, doncs, serà
un bloc per deixar constància de part de la cultura catalana cruelment oblidada
i per compartir belles il·lustracions i bells textos.
